Inspira’t amb una selecció de poesies del dia de Sant Jordi i acompanya les teves roses vermelles amb un bonic poema d’amor en aquesta festa tan romàntica. Pots escriure’l en una dedicatòria o recitar-lo quan vagis a donar la teva rosa vermella.
El Dia de Sant Jordi: la tradició més romàntica
La Diada de Sant Jordi és una festa molt romàntica i original que no té res a envejar al dia de Sant Valentí. A Catalunya, aquestes dues celebracions competeixen pel tron, però Sant Jordi és, sens dubte, la de més pes i història.
Durant el 23 d’abril, és tradició que els enamorats intercanviïn regals, però no val qualsevol regal! Els homes han de donar una rosa o un ram de roses (sempre vermelles) a les seves parelles. Les dones, a canvi, han de comprar un llibre per a ells.
Com que aquesta celebració està tan lligada a la literatura, et proposem que innovis donant un poema d’amor a la teva parella. Si t’agrada i t’atreveixes, pots escriure els teus propis versos seguint els nostres consells, copiar un dels teus poemes preferits o, per què no, comprar directament un llibre de poemes que acompanyi la teva rosa vermella.
Com escriure poemes d’amor per Sant Jordi?
Si ets nou a escriure poemes d’amor, el destinatari de la teva poesia estarà encara més sorprès i agraït. Abans d’escriure un poema, hauràs de decidir el tema principal (en aquest cas, l’amor) i explorar els teus sentiments perquè puguis transformar-los en paraules. Quina idea vols transmetre? Per descomptat, et recomanem que t’inspiris llegint altres poetes. Això també t’ajudarà a decidir quina estructura vols per al teu poema i veure com funcionen les rimes. Com saps, aquestes poden ser assonants o consonants. El nostre consell és començar amb apariats (estrofes de dos versos), pel fet que són les més fàcils de rimar.
Poemes en castellà per dedicar una rosa de Sant Jordi
Hem seleccionat alguns fragments de poemes de grans clàssics com Pablo Neruda, Unamuno o Gustavo Adolfo Bécquer que esperem que et convencin per acompanyar amb un poema les teves roses de Sant Jordi:
Hay ojos que sueñan (M. de Unamuno)
Hay ojos que miran, -hay ojos que sueñan,
hay ojos que llaman, -hay ojos que esperan,
hay ojos que ríen -risa placentera,
hay ojos que lloran -con llanto de pena,
unos hacia adentro -otros hacia fuera..
(…) En tus ojos nazco, -tus ojos me crean,
vivo yo en tus ojos -el sol de mi esfera,
en tus ojos muero, -mi casa y vereda,
tus ojos mi tumba, -tus ojos mi tierra.
Amor (Salvador Novo)
Amar es este tímido silencio
cerca de ti, sin que lo sepas,
y recordar tu voz cuando te marchas
y sentir el calor de tu saludo.
Amar es aguardarte
como si fueras parte del ocaso,
ni antes ni después, para que estemos solos
entre los juegos y los cuentos
sobre la tierra seca.
El enamorado
( Jorge Luis Borges)
Lunas, marfiles, instrumentos, rosas,
lámparas y la línea de Durero,
las nueve cifras y el cambiante cero,
debo fingir que existen esas cosas.
Debo fingir que en el pasado fueron
Persépolis y Roma y que una arena
sutil midió la suerte de la almena
que los siglos de hierro deshicieron.
Debo fingir las armas y la pira
de la epopeya y los pesados mares
que roen de la tierra los pilares.
Debo fingir que hay otros. Es mentira.
Sólo tú eres. Tú, mi desventura
y mi ventura, inagotable y pura.
No te quiero sino porque te quiero
(Pablo Neruda)
No te quiero sino porque te quiero
y de quererte a no quererte llego
y de esperarte cuando no te espero
pasa mi corazón del frío al fuego.
Te quiero sólo porque a ti te quiero,
te odio sin fin, y odiándote te ruego,
y la medida de mi amor viajero
es no verte y amarte como un ciego.
Amor eterno
(Gustavo Adolfo Bécquer)
Podrá nublarse el sol eternamente;
Podrá secarse en un instante el mar;
Podrá romperse el eje de la Tierra
Como un débil cristal.
¡Todo sucederá! Podrá la muerte
Cubrirme con su fúnebre crespón;
Pero jamás en mí podrá apagarse
La llama de tu amor.
Si el hombre pudiera decir lo que ama
(Luis Cernuda)
(…) Libertad no conozco sino la libertad de estar preso en alguien
cuyo nombre no puedo oír sin escalofrío;
alguien por quien me olvido de esta existencia mezquina
por quien el día y la noche son para mí lo que quiera,
y mi cuerpo y espíritu flotan en su cuerpo y espíritu
como leños perdidos que el mar anega o levanta
libremente, con la libertad del amor,
la única libertad que me exalta,
la única libertad por que muero.
Tú justificas mi existencia:
si no te conozco, no he vivido;
si muero sin conocerte, no muero, porque no he vivido.
Poemes en català del Dia de Sant Jordi
En ser un dia tan important per a Catalunya, en la literatura catalana també trobem nombrosos poemes i escrits que elogien el valor de Sant Jordi i parlen de la tradició de regalar roses:
Sant Jordi triomfal (M. Casanovas)
Quan la primavera arriba
les flors comencen a viure,
quan la primavera se’n va
les flors comencen a plorar
Triomfal com sempre
Sant Jordi ja és aquí
per rescatar la princesa
embolcallada amb llessamí
El drac ferotge
no la vol deixar anar
però la bondat és més forta
I així, combat la maldat
Les roses li neixen
del fons del seu cor
I així és com la salva
del ferotge drac gros
La rosa és el símbol
de l’amor pur i honest
i el llibre és cultura
perquè ens ensenya
allò que no sabem
La diada és molt bonica,
és la nostra manera de fer
i la senyera ens indica
allò que tots volem ser
Feliç Día de Sant Jordi (Joana Raspall)
Feliç dia a les princeses
que volen muntar a cavall
que no esperen avorridament ser salvades
i que es mengen a queixalades
la rosa de massapà!
Feliç dia a tots els cavallers que saben més
i volen més que tacar-se de sang,
que són creatius i nobles amb si mateixos
i que es deixen salvar quan els fa falta!
Feliç dia a tots els dracs que lluiten
per trobar el seu lloc al món, que repten
els prejudicis del seu entorn
per a descobrir-se i oferir tot el que duen dins!
Feliç dia a totes les persones
que gaudint de qui són i d’on venen
segueixen obertes a pensar
-en gran i en veu alta-
el lloc cap a on volen anar!
La Diada de Sant Jordi (Joan Maragall)
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
«Sant Jordi mata l’aranya».
L’aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se’n xuclava la flaire,
i el mes d’abril era trist i els nens i nenes ploraven.
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires.
